Arxius | Patrimoni RSS for this section

Plan de gestión de la colección del Museo de Cementiris de Barcelona

El pasado día 2 de Febrero se inauguró oficialmente (la abertura al público fue anterior a la fecha) el Museo de las Carrozas Fúnebres de la empresa Cementiris de Barcelona S.A. Ésta pertenece al grupo B:SM y se encarga de gestionar los 9 cementerios de la ciudad y los dos centros de cremación.

En 1907, el Sr. Cristóbal Torra i Casals, gerente del entonces Servicio de Pompas Fúnebre del Ayuntamiento de Barcelona creó la colección de carrozas fúnebres: un conjunto de 21 carrozas y automóviles fúnebres y de acompañamiento con todos sus complementos y accesorios. Que se sepa, no hay ninguna otra colección igual en el mundo.

En 2011 se inicia el proyecto del traslado de la colección desde el sótano de la Calle Sancho d’Àvila hasta el nuevo edificio en la base del cementerio de Montjuïc. El equipo de Metamorfosi Arquitectes liderado por Joan Claudi Minguell y Magda Mària realizan una importante investigación histórica y de documentación que, incorporada al guión museològico y a la museografia que diseñan, permite poner en valor esta parte de la cultura mediterránea de la muerte, salvaguardando la memoria histórica de este patrimonio que es de todos.

Cementiris de Barcelona S.A., consciente del valor de la colección solicita al equipo de arquitectos un plan de gestión trienal y éstos requieren a Aromi, Cultural Consutant su participación en la redacción del plan.

Finalmente la pasada semana se presentó delante de la Dirección General de la empresa el documento que formaliza el plan de gestión que contempla el estudio de  las características de la colección, de las características del espacio expositivo, de la abertura al público, la descripción de las acciones preventivas y curativas sobre la colección y la valoración económica de cada fase.

Al mismo tiempo se hizo entrega del Plan de Emergencia redactado para el mismo proyecto siguiendo la guía para un Plan de Protección de Colecciones editada por el Ministerio de Cultura, Subdirección General de Museos Estatales (NIPO: 551-08-087-5; ISBN: 978-84-8181-380-7; Depósito legal: 51.971-2008) que esperamos les sea de utilidad.

IMG_6482 IMG_6483 IMG_6460 IMG_6471 IMG_6473 IMG_6481

Recta final del Museu de Tortosa

Finalment s’ha arribat a la darrera etapa del procés museogràfic del nou museu de Tortosa.  L’experiència de treballar amb industrials locals, trencant el paradigma típic del gremi, ha estat positiva. La fusteria amb en Talarn, l’electricitat amb l’equip d’en Llangostera, el manyà amb Vericat (tremendos), la pintura amb l’Anna i d’altres industrials locals, amb el reforç inevitable de Tojay amb les serigrafies i de EGM per les impressions directes, s’ha reunit un equip de professionals que amb en Frederic Perers com a dissenyador i la Gemma Alberich a la gràfica han assolit un molt bon nivell d’acabats amb un resultat fresc, sanejat diria jo. És un museu que respira i deixa respirar. Ara cal veure com es viu l’experiència de les audioguies respecte a la multilectura que permet el sistema.

Cal destacar les aplicacions dels mapes en relleu i serigrafies en el interior de les vitrines.  La il·luminació es amb tecnologia LED, tant amb els Zumtobel regulables de les vitrines com amb els Erco de les guies superior.

Els suports de les peces s’ha realitzat amb el mateix concepte que les peces del MNAC. S’ha tingut especial cura en les peces lítiques del primer àmbit que s’exposen de manera individualitzada, talment com Tiffany’s.

El museu no presenta grans novetats, l’objectiu es poder oferir una visió cronològica comprensible del territori per mitjà de les seves col·leccions i poder dir que finalment a Tortosa, aquest diamant per polir,  ja tenen museu.

El nou museu de Tortosa

Porxada de l'escorxador, futura seu del museu

Davant de les dificultats econòmiques i tècniques de fer viable el projecte del nou museu de la ciutat de Tortosa, l’Ajuntament, a través de l’Institut Municipal de Cultura (IMACT), decideix modificar el protocol habitual de contractació d’aquest tipus de licitació de confiar-ho tot a una mateixa empresa. D’aquesta manera, seguint els processos administratius preceptius, es crea un equip pluridisciplinar de professionals per a dur a terme el projecte amb la major flexibilitat, eficiència i eficàcia. L’equip compta amb la coordinació museològica del projecte per part de Quaderna (amb Jordi Rodó i Daniel Caselles), amb el disseny museogràfic de Frederic Perers, amb Joan Ramon Aromí com a expert en museografia i conservació preventiva en la direcció del procés de producció museogràfica i amb un consell d’assessors locals escollit pel propi Ajuntament. L’equip està liderat per l’IMACT (Maria José Bel i Eva Castellanos). L’objectiu d’aquest equip tècnic és presentar un projecte executiu del nou museu adaptat als recursos existents tenint en compte criteris de sostenibilitat i accessibilitat. Per aquest motiu, entre altres iniciatives que es duen a terme, s’escolliran prioritàriment proveïdors locals per a realitzar la producció del museu, contractats pel mateix Ajuntament. Anirem informant de les solucions i recursos que es proposin.

Protegint el patrimoni de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dins el projecte de rehabilitació de l’antic hospital al Pavelló de l’Administració (futur Centre de Diàleg) es van retirar per a la seva neteja i restauració una quinzena de làmpades, el quadre de gran format “Trasllat de les restes de Santa Eulàlia” d’Aleix Clapès (1850-1920), diverses cadires dissenyades per Pere Domènech Roura (1930) i d’altres peces així com la protecció temporal d’una làmpada exempta al segon tram de l’escala.

La feina es va fer al decurs de dos dies amb col·laboració del Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya que va facilitar el seu equip de conservadors i restauradors i part dels recursos tècnics necessaris, la constructora associada a la rehabilitació i l’AROMÍ, com a consultant, amb en Santi Sala i en Carles Ibarz com a tècnics manipuladors i en Josep Maria Cisa com a fuster. La col·laboració dels tres equips compartint recursos, va suposar un estalvi entre un 20% i un 30% de si ho hagués fet una sola empresa externalitzant recursos.

ENLLAÇOS RELACIONATS

Sant Pau

Centre de Restauració