Arxius | Exposició itinerant RSS for this section

La Comèdia, Arcadi Artís

Arcadi Artís es nebot d’Avel-lí Artís-Gener, més conegut per Tísner, de Pere Calders i de Salvador Espriu per part de mare.  Artista i arquitecte, amb estudis de violí, fill de pares exiliats, Catalunya representa per ell alguna cosa més que una referència geogràfica. Actualment és el president de l’Orfeó Català de Mèxic.

Presenta al Castell de Montjuïc una interpretació de la versió de Joan F. Mira de la Divina Comèdia de Dante Alighieri. Grafit i pólvora cremada sobre paper, paisatges d’accions que ja va presentar l’any passat a la seu Vella de Lleida, ara amb noves aportacions.

El Museu Marítim ha cedit un bot auxiliar de la barca catalana Jean et Marie que acompanya l’exposició, metàfora de l’inici del viatge.

El muntatge és de l’equip de la Seu Vella de Lleida.

S’inaugura demà dijous dia 25 d’abril, a la tarda.

Anuncis

Manuel Carrasco i Formiguera, una vida per la llibertat

Novament una altra exposició al Castell de Montjuïc,  aquesta vegada amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Manel Carrasco i Formiguera, un conegut/desconegut, un individu implicat amb el seu moment i el seu entorn. Val la pena recordar allò que mai tindria que haver succeït….val la pena admirar el compromís polític i social.  S’inaugura aquesta tarda (09/04/2013).

Plafons de dibon impresos directament, imatges sobre dibon instal·lades sobre els mateixos plafons amb un resultat més que correcte. Una pospo de filmacions familiars emotives, un interactiu amb audio i un recull d’objectes i documents de la família totalment implicada en l’exposició. A destacar el recull dels entreteniments a la presó i els fulls de signatures de condol feta a Paris, van signar tots els exiliats…

Exposició sostenible, itinerable i recicable.

Experiments de la Legió Còndor a l’Alt Maestrat, 1938

En la línia de les exposicions al Castell de Montjuïc, avui 13 de març s’ha inaugurat aquesta exposició que ocupa la sala 14 del pati d’armes.

L’exposició es el resultat del treball de cerca del Grup de Recuperació de la Memòria del Segle XX de Bennassal amb la col·laboració de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València davant la qüestió del perquè es van bombardejar el maig del 39 el pobles de Benassal, Ares, Vilar de Canes i Albocàsser de l’Alt Maestrat (País Valencià) sense ser cap tipus d’objectiu militar.

L’esgarrifosa resposta, la verificació de la precisió dels bombardeigs sobre objectius civils, va provocar la mort de nombrosos civils i la destrucció dels pobles esmentats. Tot per que la Luftwaffe experimentés amb els moderns bombarders Stuka, i tot perfectament documentat i fotografiat pel disciplinat exèrcit germànic al que podem observar passejant pels pobles com si fossin de vacances mentre observen el resultat de les seves incursions.

Va ser la mateixa Legió Còndor que gairebé un any abans bombardejava Guernica, a l’Alt Maestrat li va faltar l’artista que el situés al mapa.

Image 3 Image 2 Image 1

La Força Silenciosa de Liu Xia

Formant part de l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona de situar el Castell de Montjuïc com un centre d’interès cultural pel ciutadà, coherent amb la seva història i el seu entorn, s’endega aquesta senzilla però contundent exposició de fotografies de Liu Xia, la dona del premi Nobel de la Pau del 2010 que probablement sense voler, s’ha convertit en una activista del moviment vindicatiu dels drets per a la llibertat del poble Xinès. La dona fa més de dos anys que pateix arrest domiciliari sense càrrecs i ni el comissari, amic de l’artista, pot comunicar-se amb ella per fer-li saber l’existència de l’exposició.

La mostra ha estat exposada en diversos països arreu del mon i desprès de visitar la nostra ciutat, marxarà cap al Japó.

Fotografies impreses sobre paper de qualitat, laminat sobre un dibon (alumini/polietilè/alumini) que l’hi dona resistència i rigidesa, irrepetibles ja que els negatius s’han perdut. Interessant l’observació del comissari Guy Sorman de que les imatges es van prendre fa quinze anys amb una antiga màquina dels anys 50, sense cap mena de focus ni ajuda tècnica, talment com si haguessin estat fetes des d’un presidi….

Donant suport a Quaderna i amb la Gemma Alberich al disseny gràfic, aconseguim una instal·lació més que digna amb un cost més que raonable.

SONY DSC SONY DSC SONY DSC SONY DSC SONY DSC SONY DSC